San Francisco, San Quico, San Francesc o San Paco al gust de cadascú.

AVÍS IMPORTANT: A San Quico fot un fred de cal déu en ple Agost. Improvitza roba i ves de compres tot el dia. Total per acabar com unes cebes (aclarem: cebes =capes i capes de roba).

No cal que us diguem què heu de visitar perquè això esta prou clar no? o sinó mireu a la guia.

Total, lo visitable no es veu amb claredat perquè si una cosa té San Francesc, és que tot ell és boiròs. Per tant, si teniu sort encara podreu veure un trosset del pont Golden Gate sempre i quant la boirina us deixi.

SEGON AVÍS IMPORTANT: No us preocupeu si la gent de San Francisco us crida o us contesta malament (sobretot els conductors d'autobusos) ja que pobrets, són així d'atontats i bordes. De fet, vam deduir que ja no hi podien fer més, la boira i els fred els deuen trastocar massa.

Però no tot va ser dolent per sort! La poca i absurda marcha nocturna que pot oferir aquesta ciutat encara pot albergar sorpreses. sempre us podeu entaforar a un saloon de mala mort on els cambrers també tenen mala lluna i conèixer un altre trotamón com vosaltres. en aquest cas vam tenir el plaer de conèixer al Pete, un rockabilly neoyorquí d'uns 50 i tants tot ben blanquet i simpatiquet i balladooooooooooor....En aquest bar de mala mort vam tenir la nostra primera experiència de ball amb els americans i vam poder comprovar que allí ballen "culo en pompa i sense vergonyes alguna". Així doncs ens vam copiar i ja ens veus ballant com unes loketes amb el Pete que per cert ens treia per lo menos tres pams a cada una, bé la Laura es salvava, a ella només li treia un.

Docs bé, la nostra fantàstica nit de marcha es va acabar a la 1 i mitja de la matinada, hora a la que tanquen tots els pubs franciscans. Doncs au, cap al nostre motel xino al mig de la ciutat a mimir!

I com que ja hem dit que no tot va ser dolent procedirem a explicar l'últim dia a la ciutat. Ens llevem i nem a esmorzar 3 ous farrats, patates i beicon per agafar forces i aguantar aquell fred hivernal. Visitem el paraís dels hippies (és a dir un carrer ple arrebossar de paradetes i botiguetes de segona mà) on la Laura va poder fer la última compra a la ciutat (una bruseta d'aquestes que en diuen retro que ves a saber qui l'havia dut anteriorment).

Després vam passejar pel famós parc on antigament s'hi podien trobar jipis i on actualment només hi vam trobar jomless xungos.

Finalment va arribar el moment esperat. Vam nar a la zona del Fisherma's ,la cual haviem clixat el dia abans i vam sopar tot engolant fins a rebentar un cranc de no se quants quilos, una sopa de marisc deliciosa i un coctel de gambes. Brutaaaaal! Us ho recomanem 100%. I cap a dormir!

Yosemite o sigui "yousmairí" pals americans.

És un parc natural però a l'americana perquè a tot li treuen profit, és a dir, aquest parc els hi serveix per a passejar, per a fer manetes, per a banyar-se, per navegar amb una espècie de barques inflables ultra grans per a tota la famili...Això sí, podem afirmar que és un graaaaaaaaaaaaan parc i molt i molt maco.

Vam començar veient una cascada "fall" i vam poder remullar-nos els peus a un riachuello. Més tard, gràcies a un bus que ens duia a tot arreu de gratix, vam poder fer l'indio a una mena de reproducció d'un poblat indi que els americans havien reconstruït per a que els guiris com nosaltres veiéssim lo bé que vivien aquella gent a la que van fer fora de les seves fantàstiques terres.

Després de fer les pertinents fotos com a bones guiris vam poder disfrutar del nostre esperat dinar: llesques de pa bimbo amb cereals i el nostre estimat shaved breast turquey (pavo afaitat fumat) que ens ha acompanyat durant tot el viatge A! i també vam poder gaudir d'una nova recepta: llaunes de tonyina a l'aigua perquè ja sabem que d'oli d'oliva o girasol no en gasten.

Doncs bé ja estavem preparades per fer via cap a San Quico o San Paco que ve a ser el mateix. De camí a San Quico doncs, vam trobar un poblet ben boniquet, Groveland. Allí vam trobar una TAVERNA amb tot el que això representa: un reno petrificat penjat de la paret, bitllets d'1$ penjats del techo, una taula de billar i unes cambreres ben simpàtiques. Doncs allà a la barra ens vam aposentar i com a bones neoamericanes ens vam demanar unes birres i un jägamaister per a mi, la que està escrivint aquesta parrafada que segons aqui les nenes, paraules textuals "no su llegira ni cristo ni s'amare". Total, al marxar del saloon ja teniem a tres san franciscans al darrere parlant-nos de lo boniques que van ser les seves vacances a la nostra terra etc, etc, etc.

Per acabar només queda dir que quan estàvem a punt d'arrivar a San Francesc vam baixar a pixar un mumentet i el cul ens va quedar ben geladet. No cal dir que va ser el moment en que vam pensar...QUE LA CUIXA JA NO LA PODRIEM ENSENYAR MÉS!

Esmorzem 50 000 Kcal cada una per agafar forces per les Sequoies.

Hem caminat amunt i avall, avall i amunt , hem vista arbres graaaaaaaans i mes arbres graaaaaaaans, hem pujat a la roca del moro, als prats creixents (usease creascent meadows, que ves de qualsevol cosa en fan una atracció aquests americans). Hem vist la Sequoia mes gran del mon munidal pero xit!! en volum! segons uns guardabosc a qui la Laura tota pinxa li ha demanat el seu hamer per escalar la Sequoia en questió.

Cansades com a rucs, pero amb la vista contenta, camí a Yosemite amb el nostre escape...que per cert es el model que no sabiem el dia 1

I ara tenim son i nem a dormir....despres de 2h de busqueda intensa de motels psicopates entre la foscos (perque en aquest pais les bombetes nomes funcionen per fer bonic)

Esmorzem 50 000 Kcal cada una per agafar forces per les Sequoies.

Hem caminat amunt i avall, avall i amunt , hem vista arbres graaaaaaaans i mes arbres graaaaaaaans, hem pujat a la roca del moro, als prats creixents (usease creascent meadows, que ves de qualsevol cosa en fan una atracció aquests americans). Hem vist la Sequoia mes gran del mon munidal pero xit!! en volum! segons uns guardabosc a qui la Laura tota pinxa li ha demanat el seu hamer per escalar la Sequoia en questió.

Cansades com a rucs, pero amb la vista contenta, camí a Yosemite amb el nostre escape...que per cert es el model que no sabiem el dia 1

I ara tenim son i nem a dormir....despres de 2h de busqueda intensa de motels psicopates entre la foscos (perque en aquest pais les bombetes nomes funcionen per fer bonic)

Cotxe i més cotxe. Parem a repostar...."ai cony! que hi va aqui dins? diesel o gasofa" o! es que aquest cotxe ve sense instruccions...ho haurem de preguntar....sorry, mr. gasoliner...diesel?? i ens miren malament...deduim que aqui no sen gasta d'aixo....conclusio: posa del sortidor que vulguis

De Las Vegas a Visalia, direcció Sequoia National Park a fer nit

Pel camí vam trobar uns quants Joshua Tree...pero el Bono no hi era!

<!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } -->

A part de repetir roba, per que encara no tenem les maletes.....avui ha estat un dia d'experiencies noves.: hem sapigut lo que es anar amb una "mimosin" pel mig del Strip de las Vegas , amb tot lo seu glamour i aquestes coses ..... i la veritat no n'hi ha per tant.....(bé, per a qui no ho hagi pillat...mimosin és limosin....jua jua). Bé doncs, després d'aquest meravellos trajecte hem anat d'excursió al Gran Canyo amb HELICÒPTER!!!! O vae com si! I després de fer unes quantes pirules amb el Mr. Pilot per damunt de les Vegas i lo desert i d'un gran pantano (que segons ells es un llac, fsorgit a causa de la Represa Hoover ) vam fer cap a el gran Canyó a fer una copeta de cava (i tot això a una temperatura de 48ºC!!!!!vamos un bo que enamorava!!!!!).

dempues, al arribar vam anar a dinar a un lloc on les camareres cantaven i anaven vestides dels anys 50...l'espectacle americà ves

I per fi!!! alla les 12 de la nit les maletes es van cansar de Nova York i les vam trobar al casino jugant unes partidetes...SIIIIIIIII ja ens podem canviar la roba!

(entremig de tot aixo l'Andrea vol que diga que ella no va perdre el temps, mentre descavem a l'habitació despelotades encara, ella va agafar el bikini que nosatres no teniem i va a nar a la piscina de l'hotel a coneixer negres....cal saber si tot aixo te credibilitat perque ningu ho va veure)

<!-- @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } -->

Arribem a las Vegas!! despres de 9 hores de Barcelona a New York, 3 hores per l'aeroport de New York i per ultim 5 hores de New York a LAS ...Ja hem arribat!

Adormides, cansades, sense saber ben be on erem ni qui erem...( tenim 9 hores de diferencia), procedim a buscar les maletes...Sorpresa! Les haviem de recollir a Nova York per no se que de les aduanes i tornar-les a facturar (cosa que ningu ens va informar...o potser dormiem quan ho van dir segons la senyoreta de les reclamacions) així que les nostres maletes van decidir quedar-se a fer turisme per Nova York.

Entre el de les maletes i la cuada per llogar el cotxe, arribem a l'hotel a les 12 pm

El cotxe que al final ens hem quedat es un Ford hybrid model..¿? nose jo ho posarem...bastant bestiota.

Mig esganades (o del tot) no vam tenir ni força per baixar a menjar res, per tant, el menjar el vam fer pujar a l'habitació...unes omelettes, també bestiotes (tot és gran en aquest país?) i sense molts més preàmbuls ens vam posar a dormir, despelotades ( no teníem pijama!!), que ja havíem viscut un dia suficientment llarg. VISCA EL GUARANÁ (total som a las Vegas, i que coi ja que dormin totes 4 juntes).

I demà, ja serà un altre dia (esperem que amb roba)